L’amor no es divideix, es multiplica

L’amor no es divideix, es multiplica

Aquest és un principi essencial a la meva vida. Ja des de ben petita ho porto interioritzat.

Si hagués de resumir-me només amb una paraula, seria aquesta: amor.

Estimo tantes coses… estimo els colors (tots, fins i tot els tristos), estimo els dies de pluja, i els de sol, estimo les llàgrimes, i també els somriures. Estimo els bolígrafs de colors, m’apassionen!

Estimo a les persones, bones i també a les que fan coses mal fetes, i quan m’enfado, em recordo perquè les estimava i les estimo encara més. Estimo als animals. A tots ells, de tots els colors, de totes les races.

Per sobre de tot, estimo la vida. Vingui com vingui. En tots els seus moments. La vida quan es alegre, la vida quan es dura, la vida quan es posa trista, i quan és dolça. La vida adormida, i la vida accelerada. En totes les coses hi ha vida!

L’amor no es divideix, es multiplica

No recordo exactament el lloc, però un cop vaig llegir que hi ha persones destinades a trencar-se l’una a l’altra. D’aquesta manera, es podrien reconstruir novament, com l’ocell fènix, sense tots els lligams que tenien. Es podrien reimaginar.

Seguia dient que aquestes dues persones havien de separar-se de la mateixa manera que s’havien trobat, ja que la trencadissa era tan forta, que no ho podrien superar.

Contràriament, penso que el vincle que es crea entre aquestes dues persones és tan fort que no val la pena trencar-lo només perquè algú ha dit que han d’estar separades.

Tot i que crec amb la independència emocional de cada individu (evitar a tota costa sentir que no podries viure sense aquella determinada persona), no hi ha res de dolent escollir compartir-hi la vida.

El primer cop que vaig estimar algú i no va ser correspòs, pensava que després d’aquell dolor, no tornaria a estimar mai més a ningú. Van fer falta poques setmanes perquè tornés a estar “enamorada” d’algú altre. Va ser aleshores, quan vaig descobrir que tot i que encara estimava aquell nen o nena que no em feia cas a l’hora del pati, podia estimar a tota la resta, ja que el meu amor no tenia un número determinat de “bitllets”, sinó que quantes més coses coneixia, més amor tenia!

Va arribar el dia que vaig conèixer el meu àngel caigut del cel, amb qui comparteixo la vida. És un d’aquells àngels que et fa sentir pessigolles. Un d’aquells pel que faries qualsevol cosa.

Curiosament, no venia sol. Portava dos angelets més a sota les ales. I un altre cop, el meu amor segueix multiplicant-se, cada dia, en cada persona, en cada animalet.

No tinguis mai un “no puc estimar-te”. No neguis mai afecte. No rebutgis mai una mostra d’amor que et surti del cor.

L’amor, com tants d’altres és un instint que ens ve donat des del néixer. Així que aprofita’l, regala’l!

No busquis excuses per quedar-te ensopit en els teus pensaments, els cercles viciosos no porten en lloc. Si no t’agrada una cosa, canvia-la amb amor.