Santa paciència!
Santa paciència!
Sigues pacient, em diuen…
La paciència és una qualitat humana envejable. Hi ha gent que fins i tot se n’oblida de les coses, de tanta paciència que tenen.
- Tens un gosset petit que s’ho menja tot, i fa pipi per tot arreu: paciència que ja creixerà.
- Les iaies que es fan les sordes i se’t colen al supermercat: paciència que són gent gran.
- Quan arribes puntual al metge i t’atenen dos dies més tard: paciència que són metges.
- Quan has tret el pastís del forn: paciència que s’ha de refredar (però si a mi m’agrada calent!).
- Tens un fill petit, jove, adolescent, adult: paciència que ja madurarà.
- Quan necessites un canvi ara i aquí: paciència que ja arribarà.
I així anem, imposant-nos paciència quan moltes vegades la fina línia que divideix la paciència i la passivitat és tant fina que es confonen.
Senyors, si el gosset es fa pipi, no val només tenir paciència, també se l’ha d’educar, i el mateix passa amb les iaies!
Si vols un canvi, treballa’l, esforça’t i tindràs el teu canvi.
La paciència és una gran bondat, i molt necessària en molts moments. No podem anar per la vida com samurai, no tothom té el nostre ritme i no es pot exigir que el tinguin, sinó que nosaltres hem de ser capaços de saber adaptar-nos a les diferents intensitats del moment, però de la mateixa manera, també és bo tenir impaciència i perseguir els nostres objectius sense perdre’ls de vista.
A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot oferir (El Petit Príncep)
A vegades, i només a vegades va bé no tenir paciència, tenir ganes, tenir impaciència!
-“Què fas aquí?” – “Tinc paciència”.
Després d’assistir a una xerrada del Victor Küppers on ens explicava l’experiment dels 5 segons, em moria de ganes de provar-ho, així que un mati estava al cotxe i tan bon punt es va posar verd el semàfor, no vaig arrencar i vaig comptar fins a 5. Al segon 2 i mig ja m’estaven matant amb el clàxon una desena de conductors desesperats! “Paciència” els hi vaig dir. Va ser pitjor, un em va fer signes amb la mà i tot. Vols dir que ve de 5 segons?
Si existissin les píndoles de paciència segur que les receptarien, una mica de paciència abans d’agafar el cotxe, una mica més abans de començar una discussió, una mica de paciència quan arribem a casa. Potser en tindríem massa de paciència aleshores.
Ni massa impaciència, ni massa paciència. Trobar l’equilibri i és la feina de cada dia.
Com cultivar la paciència? Gran pregunta…
La paciència és quelcom que no s’ha d’abandonar mai, ja que és molt fàcil pèrdre-la. Personalment, la meditació i la pregària m’ajuden molt a mantenir aquest equilibri, sobre tot en els moments en que no la trobo, em retiro 15 minuts, busco un lloc tranquil i simplement respiro, em concentro en les persones que estimo, em concentro en calmar les meves emocions per poder pensar en claredat, i després, un cop em sento preparada, torno a reprendre aquella situació que m’ha portat aquí.
La paciència només és sana, en la seva justa mesura, igual que la impaciència. A vegades s’ha de tenir sang a les venes, i moltes altres hem de respirar tres vegades abans de deixar-nos portar.
